Nou reglament sobre Morositat
Les anàlisis realitzades per la Comissió Europea des de 2015 a la Directiva 2011/7/EU sobre morositat, “van identificar diverses deficiències importants en la Directiva existent sobre morositat, en particular la falta de mesures preventives i d'aplicació efectiva, així com de mecanismes de reparació fàcilment accessibles per a les PIME. A més, la correcta aplicació de la Directiva s'havia vist obstaculitzada per uns certs conceptes poc clars i la falta d'un termini màxim de pagament en les operacions entre empreses”. Aquesta observació, unida a d’altres, van motivar la proposta d’un nou Reglament sobre morositat que substituirà l’anterior Directiva.
Costos de la morositat identificats per la Comissió Europea
Les anàlisis de la Directiva 201/7/EU sobre morositat identifiquen els següents costos:
1. D'acord amb les dades de la Comissió, “una de cada quatre fallides d'empreses a Europa és fruit del retard en els pagaments, afectant aquest problema amb major intensitat a les Pimes”.
2. “A la UE, de mitjana, una de cada dues factures en transaccions comercials es paga amb retard (o no es paga en absolut)”.
3. “La morositat crea un efecte dominó que condueix a més morositat. A la UE, el 70% de les empreses van confirmar que rebre pagaments a temps també els permetria pagar als seus propis proveïdors a temps”. Ara bé, aquesta xifra implica que existeix un 30% d'empreses en les quals els retards en els pagaments tenen un altre origen i obliga a buscar solucions mitjançant mecanismes alternatius de finançament.
4. “Una reducció d'un dia dels retards en els pagaments augmentaria el flux de caixa agregat de les empreses de la UE en un 0,9% i podria ajudar-les a estalviar 158 milions d'euros en costos de finançament”
5. “De millorar les pràctiques de pagament, les empreses estalviaran cada any, almenys, cinc dies/treballador (340,2 milions d'hores de treball) que actualment es perden en la persecució dels deutors, la qual cosa equival a 8.740 milions d’euros per a tota l'economia de la UE”. Una situació que es veu agreujada quan el deutor és una Administració Pública, atès que la Comissió també apunta que el termini mitjà de pagament d'algunes Administracions Públiques supera els 200 dies.
6. “El 34% dels empresaris afirma que realitzarien més transaccions transfrontereres, si es respectessin les normes de pagament”.
7. Les dades de la Comissió Europea confirmen que el problema és bastant major a Espanya: “S'ha estimat que el nombre de dies/persona a l'any que una empresa dedica a perseguir els pagaments endarrerits oscil·la entre 5 dies a Alemanya i més de 15 dies a Espanya”.
Objectiu d'impacte de la norma d'acord amb la Comissió Europea
Els principals objectius que s’esperen aconseguir amb la creació d’un nou Reglament sobre morositat són:
1. “La reducció en un 35% de la proporció d'empreses que informen que la morositat en els pagaments és un problema”. El progrés es mesurarà mitjançant “l’Enquesta sobre l'accés al finançament de les empreses” (SAFE per les seves sigles en anglès) que realitzen conjuntament el BCE i la Comissió Europea. D'acord amb la citada enquesta, en 2022, el 43% de les empreses va qualificar la morositat en els pagaments com un problema i l'objectiu és rebaixar aquest percentatge al 28%. En la pràctica, si en el futur es mesura la morositat sobre la base del termini de 30 dies, la millora real en aquest camp resultaria bastant més important de l'apuntat per l'esmentat 35%, atès que la morositat s'avaluaria sobre la base d'un termini menor.
2. “S'espera que, almenys, el 30% de les pimes de la UE es beneficiïn directament” de la nova norma. Això els permetrà “alliberar flux de caixa i millorar la previsió dels pagaments”. A més, “els actors més petits del mercat tindrien menys probabilitats d’haver de fer front a condicions de pagament injustes”.
3. “La creació de mecanismes de mediació permetria a les empreses estalviar, almenys, 27 milions d'euros a l'any en casos judicials que es podrien evitar, preservant al mateix temps les relacions comercials amb els seus clients”. En última instància, aquests resultats augmentarien la confiança entre els actors implicats.
Claus de la proposta de la Comissió Europea
1. “La proposta no imposa nous requisits d'informació ni a les empreses ni a les Administracions. La majoria dels costos que afecten les empreses són únics” i es produirien al principi del procés. En concret, els costos se circumscriurien a “l'actualització de les factures estàndard per reflectir els nous termes de pagament i les compensacions establertes” i ascendirien a 243 milions d’euros per a les empreses del conjunt de la UE.
2. La Comissió proposa substituir la Directiva actual per un Reglament. A diferència d'una directiva, un reglament és directament aplicable i estableix les mateixes disposicions en tota la UE, beneficiant així especialment a aquelles empreses que depenen del comerç transfronterer a la UE. Amb el reglament proposat, aspectes clau, com el termini màxim per als pagaments i els procediments de verificació, el tipus d'interès per pagaments endarrerits i l'import de la compensació mínima, seran els mateixos en tota la UE i de directa aplicació.
3. “El Reglament proposat simplificarà l'actual regulació mitjançant un enfocament uniforme i vinculant per combatre la morositat, aplicable a empreses de totes les grandàries, sense un tractament excepcional per a les PIME. Totes les mesures s'han concebut pensant en les Pimes, però en última instància, empreses de totes les grandàries es beneficiaran d'elles. No obstant això, com les microempreses es veuen més afectades per la morositat que altres PIME, és més probable que els beneficis esperats es materialitzin en un millor acompliment de les empreses amb zero a nou empleats”.
4. Termini de pagament. La Directiva vigent estableix un termini de pagament de 30 dies en transaccions entre empreses. Un termini que pot ampliar-se fins als 60 dies o més “si no és manifestament injust per al creditor”. En la pràctica, l'absència d'un termini màxim de pagament efectiu i l'ambigüitat en la definició d’“extremadament injust” en la Directiva ha portat a una situació en la qual, sovint, s'imposen terminis de pagament de 120 dies o més als creditors més petits.
Per l'anterior motiu, la nova proposta de Reglament simplifica les disposicions actuals i introdueix un termini de pagament màxim únic de 30 dies per a totes les transaccions comercials, incloses les relatives entre empreses i les transaccions entre ens públics/Administracions Públiques i empreses.
En concret, “en operacions comercials, el termini de pagament no excedirà de 30 dies naturals, comptats a partir de la data de recepció de la factura o sol·licitud de pagament equivalent per part del deutor, sempre que aquest hagi rebut els béns o serveis. Aquest termini s'aplicarà tant a les transaccions entre empreses com entre Administracions Públiques i empreses”.
L'anterior termini serà aplicable per a tota la UE i no afectaria els terminis de pagament més curts establerts en la legislació nacional amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica.
L'aposta per l'homogeneïtzació dels terminis en un màxim de 30 dies no deixa lloc dobles interpretacions, ja que es permet una excepció a l'actual Directiva sobre pràctiques comercials deslleials en el sector agroalimentari per al subministrament de productes no peribles. Actualment, el termini de pagament d'aquests productes està fixat en un màxim de 60 dies i la proposta redueix aquest límit a 30 dies.
En paral·lel, la proposta també elimina l'actual ampliació dels terminis de pagament a 60 dies per a les entitats públiques que presten assistència sanitària i per a les Administracions Públiques que desenvolupen activitats econòmiques de caràcter industrial o comercial com a empresa pública.
D'acord amb la Comissió Europea, la llibertat de contractació es veuria salvaguardada, ja que les parts poden negociar qualsevol termini de pagament sempre que no superi els 30 dies.
A diferència de l'actual Directiva sobre morositat, la proposta també elimina el concepte ambigu de disposicions contractuals “extremadament injustes”, reemplaçant-lo per un llistat de condicions i pràctiques de pagament injustes ben identificades.
5. Límits clars a l'ampliació dels terminis de pagament. S'evita que els processos de verificació puguin utilitzar-se per ampliar de manera injustificada els terminis de pagament. El nou Reglament proposa, per primera vegada, un límit als procediments de verificació per a determinats béns i serveis. Només es permetrà la verificació, si és necessària per a l'especial naturalesa del contracte i, a més, el termini d'aquest procés no excedirà dels 30 dies.
En concret, “excepcionalment, la legislació nacional només podrà preveure un procediment d'acceptació o verificació quan sigui estrictament necessari a causa de la naturalesa específica dels productes o serveis. En aquest cas, el contracte haurà de descriure els detalls del procediment d'acceptació o verificació, inclosa la seva durada”.
“Quan el contracte prevegi un procediment d'acceptació o verificació, la durada màxima d'aquest procediment no excedirà de 30 dies naturals a partir de la data de recepció dels béns o serveis pel deutor, fins i tot si aquests béns o serveis se subministren abans de l'emissió de la factura o d'una sol·licitud de pagament equivalent. En aquest cas, el deutor haurà d'iniciar el procediment d'acceptació o verificació immediatament després de la recepció del creditor dels béns i/o serveis objecte de la transacció comercial. El termini de pagament no podrà excedir de 30 dies naturals després de realitzat aquest procediment”.
6. Emissió de factures:
a. El deutor proporcionarà tota la informació pertinent al creditor per garantir que la factura del creditor o la sol·licitud de pagament equivalent sigui acceptada i processada pel deutor tan aviat com la rebi.
b. La data de recepció de la factura, o sol·licitud de pagament equivalent, no estarà subjecta a acord contractual entre el deutor i el creditor.
7. Protecció als creditors. El nou Reglament pretén protegir millor els creditors enfront dels seus deutors. Així, les noves normes proposen que el pagament dels interessos de demora sigui automàtic i obligatori fins al pagament del deute. A més, i a diferència de la Directiva actual, segons la nova proposta, el creditor no pot renunciar al seu dret a reclamar interessos de demora. Una disposició o pràctica contractual en contra seria injusta i, per tant, nul·la i sense efecte jurídic.
En conseqüència, el creditor queda alliberat de la càrrega de reclamar el pagament dels interessos, que es converteixen automàticament en una obligació dels deutors quan paguen amb retard. El tipus d'interès de demora continuarà sent un +8% superior als tipus de referència del BCE. Per a aquells membres de la UE la moneda de la qual no és l'euro, el tipus de referència el fixarà el banc central nacional. A més, la proposta de reglament augmenta la compensació mínima (quantitat fixa) de 40 € (o equivalent) a 50 € (o equivalent) per transacció comercial pagada amb retard.
Els interessos de demora començaran a reportar-se a partir de l'últim dels següents esdeveniments: la recepció per part del deutor de la factura/sol·licitud de pagament equivalent o la recepció pel deutor dels béns o serveis. De manera que s'evita que els mals pagadors puguin finançar-se 30 dies gratis, la qual cosa cobra gran importància en l'actual escenari de majors tipus d'interès a Europa.
A més de les anteriors compensacions, el creditor tindrà dret a obtenir una compensació raonable del deutor per qualsevol cost de recuperació que excedeixi les compensacions ja citades i en què hagi incorregut a causa de la demora en el pagament del deutor.
8. Pràctiques que resultaran prohibides o nul·les en l'àmbit contractual: fixar un termini de pagament superior a 30 dies, excloure o limitar el dret del creditor a obtenir els interessos de demora o el dret a obtenir una compensació pels costos de recuperació prevists d'acord amb el que s'estableix en la norma, ampliar la durada del procediment de verificació o acceptació més enllà del termini establert de 30 dies i retardar o impedir intencionadament el moment de l'enviament de la factura.
9. Protecció als subcontractistes d'obra pública. El nou Reglament també garanteix una millor protecció dels subcontractistes en les obres públiques en ser considerats particularment vulnerables a la morositat. A aquest efecte, garanteix que les Administracions Públiques tinguin el poder de verificar que els pagaments es transfereixin efectivament del contractista principal als subcontractistes.
En els contractes d'obra pública, els poders i entitats adjudicadors hauran de comprovar que el pagament al contractista principal s'ha repercutit als subcontractistes directes.
Els contractistes hauran de presentar proves als poders o entitats adjudicadors que han pagat als seus subcontractistes directes en els terminis i condicions establerts en el reglament. La prova podrà adoptar la forma d'una declaració escrita del contractista i haurà de ser proporcionada pel contractista al poder o entitat adjudicadors abans de qualsevol sol·licitud de pagament o, a tot tardar, juntament amb ella.
10. Supervisió, control i poder sancionador. Els Estats membres establiran el règim de sancions aplicables a les infraccions del reglament i adoptaran totes les mesures necessàries per garantir la seva aplicació. En concret, els Estats membres establiran autoritats encarregades de controlar i garantir l'aplicació de les normes. Aquestes autoritats tindran la facultat de rebre denúncies, iniciar recerques, exigir al deutor que posi fi a la infracció i dictar sancions contra morosos que siguin efectives, proporcionades i dissuasives, podent publicar les seves decisions i el nom dels infractors.
A més, els Estats membres de la UE establiran un sistema nacional de mediació (o instruments de resolució alternativa de disputes, ADR per les seves sigles en anglès) per resoldre disputes de pagament en transaccions comercials. Un sistema del qual promouran el seu ús voluntari per preservar la relació contractual entre deutor i creditor, al mateix temps que buscaran proporcionar una resolució ràpida a la disputa de pagament entre les parts sense menyscabar l'adequada implementació de les regles.
Finalment, els Estats membres de la UE abordaran la qüestió de les clàusules i pràctiques contractuals abusives a través de la seva legislació nacional.
Moment d'entrada en vigor del reglament
“Un cop adoptades pel Parlament Europeu i el Consell, les noves normes seran aplicables un any després de l'entrada en vigor del Reglament, per permetre als actors pertinents (per exemple, Administracions Públiques, empreses) prendre les mesures necessàries per complir amb les noves normes. A més, ha de tenir-se en compte que les transaccions comercials realitzades després de la data d'aplicació del reglament estaran subjectes a les disposicions del reglament, fins i tot quan el contracte subjacent s'hagi subscrit abans d'aquesta data”
Informació facilitada per Foment
