El passat 24 d’octubre els partits polítics PSOE i SUMAR presentaven un acord per a la formació d’un govern de coalició que conté tot un seguit de mesures amb la finalitat, segons consta en el seu preàmbul, “d’avançar en el benestar i la justícia social, la prosperitat econòmica i la sostenibilitat mediambiental”.
És en l’apartat 2 d’aquest acord que hi consta la següent mesura:
“Reduciremos la jornada laboral máxima legal sin reducción salarial para establecerla en 37 horas y media semanales. Su aplicación se producirá de forma progresiva reduciéndose hasta las 38,5 horas en 2024 y culminándose en 2025. A partir de entonces se constituirá una mesa con los interlocutores sociales que evalúe los resultados de la reducción y siga avanzando en la disminución de la jornada legal teniendo en cuenta las características de los distintos sectores de actividad, la evolución de la productividad y las circunstancias económicas”.
Abans d’analitzar l’impacte que aquesta mesura pot tenir en tots els àmbits, serà bo fer unes consideracions prèvies que ens puguin ajudar a emmarcar adequadament aquesta proposta.
I.- ¿PER QUÈ CONTINUAR UTILITZANT EL MÒDUL SETMANAL PER QUANTIFICAR LA JORNADA LABORAL MÀXIMA?
Actualment, l’Estatut dels Treballadors, en l’article 34.1 estableix que la durada màxima de la jornada ordinària de treball serà de quaranta hores setmanals de treball efectiu de mitjana, en còmput anual.
En el paràgraf anterior d’aquest article 34.1 ens diu que la durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball.
L’actual regulació, tot i tenir la voluntat de limitar la jornada de treball efectiu en còmput setmanal, fa una clara referència a la mitjana en còmput anual.
Al mateix temps, l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors, en el seu apartat 3, estableix una durada màxima del nombre d’hores ordinàries de treball efectiu al dia que és de nou. En aquest cas possibilita ampliacions d’aquesta durada màxima pactades en conveni col·lectiu o, en defecte d’aquest, amb la representació legal de les persones treballadores.
Per altra banda, quasi la totalitat dels convenis col·lectius, si menys no la gran majoria, tenen establerta la seva jornada ordinària de treball en còmput anual.
Atenem aquesta realitat innegable, cal preguntar-se: per què el legislador continua pretenent regular la limitació de la jornada laboral màxima en mòdul setmanal que pràcticament és, de lluny, el menys utilitzat?
II.- ¿QUINA ÉS LA FINALITAT D’AQUESTA PROPOSTA DE REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL MÀXIMA?
En aquesta proposta que comentem per a la formació del govern de coalició hi ha dos elements clau: per una banda, la d’establir l’any 2025 una jornada laboral màxima de 37,5 hores setmanals; per l’altra, la voluntat de continuar avançant en aquesta disminució de jornada i, pel que sembla, inclús amb la possibilitat d’establir distintes jornades màximes per als distints sectors d’activitat, atenen les seves característiques, l’evolució de la seva productivitat i les circumstàncies econòmiques.
Tenim clar “el què”, quina és la reducció que es vol assolir i que aquesta reducció ha de continuar en el futur; tenim clar “el com”, la primera reducció probablement fora de la taula de diàleg social i les successives dins la taula que s’haurà de constituir amb els interlocutors socials (expressió més àmplia que la “d’agents socials”); i, per acabar, el que ens falta és “el perquè”, ja que en el text de l’acord no hi consta.
Aquest desconeixement “del perquè” de la proposta de reducció de la jornada laboral màxima, que es planteja com una reducció contínua en el temps, fa que ens preguntem: què és el que entén el Govern pel dret al treball que consagra la Constitució espanyola en l’article 35.1, que, per cert, consagra abans el deure al treball que no pas el dret al treball, així com i l’Estatut dels Treballadors en l’article 4.1.a), si un dret al treball, o un dret al no treball o, cosa que és el mateix, la persona treballadora va guanyant en drets laborals si cada vegada treballa menys?
III.- L’IMPACTE EN LES EMPRESES.
En les empreses, sobretot les dels sectors d’activitat econòmica industrial, aquesta mesura tindrà un doble efecte immediat:
a.- Si l’empresa vol mantenir la seva jornada industrial, o sigui, les hores de producció a l’any, haurà d’incrementar el nombre de persones treballadores per mantenir aquesta jornada industrial.
b.- En mantenir-se els nivells salarials, amb la reducció de la jornada laboral màxima, s’incrementa proporcionalment el preu hora i, per tant, els costos laborals de les empreses.
Veiem un exemple en el sector de la indústria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona:
a.- Impacte sobre la jornada industrial.
En una empresa de tres torns, amb cinc persones treballadores a cada torn, l’impacte en relació amb la seva jornada industrial seria el següent:
b.- Impacte sobre els costos laborals.
Si atenem els salaris ja pactats per a l’any 2024, ja que els salaris de l’any 2025 dependran de la negociació del pròxim conveni col·lectiu, l’increment dels costos laborals seria el següent:
A aquest 2,22% d’increment de costos laborals, s’haurà d’afegir l’increment de salaris que es pacti per a l’any 2025.
IV.- L’IMPACTE SOBRE LES PERSONES TREBALLADORES.
L’impacte de la reducció de jornada laboral màxima en les persones treballadores, en passar d’una jornada màxima de 1.826 hores i 27 minuts a una de 1.712 hores i 18 minuts, suposa, d’entrada, una reducció anual de 114 hores i 9 minuts, en totes aquelles branques d’activitat econòmica que tingui aquesta jornada laboral anual. Aquesta reducció la podran aplicar les empreses, ja sigui reduint el nombre de dies laborables del seu calendari laboral; ja sigui mantenint el nombre de dies laborables i reduint la jornada diària. Naturalment; i, encara hi ha una tercera opció que consisteix a instaurar i/o alterar la distribució irregular de la jornada, de manera que la reducció de la jornada laboral màxima afecti només determinades setmanes o mesos del calendari laboral de l’empresa.
En les tres opcions comentades, l’impacte que tindrà en les persones treballadores serà, en cada cas, el següent:
a.- Reducció del nombre de dies laborables.
Les persones treballadores, en aquest cas, treballarien 14 dies laborables menys a l’any, passant a ser el nombre de dies laborables dels 228,5 en l’anterior jornada laboral màxima a 214,5 en la nova jornada laboral màxima proposada.
b.- Reducció de la jornada de treball diària.
Les persones treballadores, en aquest cas, i si partim dels 228,5 dies laborables de l’anterior jornada laboral màxima, i tenim en compte que hi hauria una reducció de jornada, en minuts, de 6.850, suposaria una reducció de la jornada diària de 30 minuts.
c.- Instaurar i/o ampliar la distribució irregular de la jornada anual.
En la tercera opció, la d’aprofitar aquesta reducció per introduir o intensificar la distribució irregular de la jornada és on podria argumentar el govern que existeixen oportunitats que permetrien conciliar la vida familiar i laboral de les persones treballadores.
Tot això, en les empreses que la seva jornada anual sigui la de 1.826 hores i 27 minuts.
Si ens centrem en el sector de la indústria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, l’impacte en les persones treballadores seria el següent:
Per tant, en l’any 2024 no tindria impacte i, en l’any 2025 hi hauria una reducció de la jornada anual de 38 hores a l’any.
Per a la resta de branques d’activitat econòmica, tampoc hi haurà afectació de la seva jornada laboral durant l’any 2024 si aquesta, en el conveni col·lectiu d’aplicació, és inferior a les 1.758 hores a l’any.
V.- L’IMPACTE SOBRE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA.
Un dels elements claus en la negociació dels convenis col·lectius és, sens dubte, la jornada de treball. Aquesta, juntament amb les retribucions, constitueix el nucli de tota negociació d’un conveni col·lectiu.
En aquest sentit, és habitual que en les plataformes de negociació que presenten els representants de les persones treballadores i les organitzacions sindicals a les taules de negociació s’incloguin entre les seves demandes, reduccions de jornada, ja sigui en forma de menys jornada de treball, ja sigui sota altres fórmules com, per exemple, habilitant dies d’assumptes propis que, en la pràctica tenen la mateixa finalitat: reduir la jornada efectiva de treball que ha de prestar la persona treballadora.
I tot això, naturalment, forma part de la mateixa essència de la negociació i els representants de l’empresa i de les organitzacions patronals, en aquesta dinàmica de negociació sempre obtenen alguna contrapartida que els permet, finalment, arribar a acords que són, en definitiva, els que garanteixen la pau social a les empreses.
És per això que una reducció de la jornada de treball que es decideix fora de l’àmbit de la negociació col·lectiva i fora de l’àmbit de la taula de diàleg social, suposa una clara intromissió a l’autonomia de les parts, dins la negociació col·lectiva, que consagra l’article 37 de la Constitució espanyola.
VI.- IMPACTE SOBRE EL CONVENI PER A LA INDÚSTRIA SIDEROMETAL·LÚRGICA DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.
En el conveni col·lectiu per a la Indústria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, des de l’any 2007 es manté una jornada anual de 1.750 hores, o sigui, des de fa 16 anys, i aquest manteniment de jornada, que s’ha produït dins el marc de la negociació d’aquest conveni, s’ha fet sempre amb contrapartides entre l’organització empresarial i les organitzacions sindicals.
L’últim any de vigència de l’actual conveni col·lectiu, la reducció de jornada que impulsa el Govern, no tindrà efectes pel que comentàvem en l’apartat IV.
Però sens dubte, una reducció de la jornada de treball del conveni de 38 hores que ha de ser efectiva l’any 2025 tindrà un impacte negatiu en la negociació del següent conveni col·lectiu i serà un element que distorsionarà l’imprescindible equilibri entre les parts negociadores que requereix la negociació de tot conveni.
Per ampliar informació sobre aquest tema o qualsevol dubte estem a la vostra disposició.
