Dictamen de la Comissió mixta relatiu a la interpretació del permís retribuït contemplat en l'art. 50.3 del Conveni General de la Indústria Química arran de l'entrada en vigor del Reial decret llei 5/2023.

La publicació del Reial decret llei 5/2023 que, entre altres temes, incideix en el permís retribuït contemplat en l'article 50.3 del XX Conveni General de la Indústria Química, ha motivat nombroses consultes per part de les empreses.

Per aquest motiu, a continuació reproduïm el dictamen de la Comissió Mixta recollida en l'Acta del passat 18 d'octubre, que diu:

1. Que l'article 50.3 del conveni col·lectiu feia referència expressa al fet que els dies corresponents per aquest permís retribuït eren naturals i així devien, per tant, gaudir-se abans de l'entrada en vigor del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny.

2. Que aquesta Comissió Mixta no és aliena a la jurisprudència del Tribunal Suprem dictada en interpretació de l'article 37.3 de l'Estatut dels Treballadors i altres convenis col·lectius que no feien aquesta precisió de si el gaudi havia de produir-se en dies hàbils o naturals i les conseqüències que d'això es deriven, si bé considera que en establir el conveni col·lectiu una regulació específica en matèria de permisos que en conjunt és més beneficiosa que la de l'Estatut dels Treballadors ha d'estar-se al que es disposa en el text convencional, com també ha expressat aquesta jurisprudència.

3. Per això, quant a l'inici del gaudi dels permisos retribuïts regulats en el conveni col·lectiu, la Comissió Mixta entén que continua sent aplicable el que es disposa en l'antepenúltim paràgraf de l'article 50.

4. No obstant això, la Comissió Mixta entén que el permís retribuït de l'article 50.3 del conveni col·lectiu ha quedat superat íntegrament pels articles 37.3.b i 37.3.b. bis de l'Estatut dels Treballadors, segons redacció donada pel Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, per la qual cosa a partir de la seva entrada en vigor aquesta última seria la normativa aplicable a aquests permisos, resultant igualment d'aplicació la jurisprudència que pogués existir a cada moment en interpretació de l'Estatut dels Treballadors quant al gaudi en dies hàbils o naturals quan no es fa distinció sobre aquest tema.

Informació facilitada per FedeQuim