Presentació

Presentació

Des de fa una colla d’anys que el compromís de la Cecot amb la llengua catalana és ferm. En col·laboració amb diferents administracions i organitzacions, hem impulsat múltiples iniciatives per fer de la llengua catalana una llengua d’empresa.

Així, hem elaborat reculls de lèxic específic de diferents gremis, hem impulsat la presència del català en l’àmbit digital o hem acompanyat les empreses en el foment de la llengua entre els seus treballadors per mitjà de cursos de formació específics.

L’any 2020 vam dur a terme un estudi sobre l’ús de la llengua catalana a les empreses de fins a 50 persones treballadores del Vallès Occidental.

I tenim a la disposició de totes les entitats sòcies de la nostra organització, l’Àrea de Responsabilitat Social, que té la llengua catalana i el seu vincle amb l’empresa com un dels elements definitoris.

Ara presentem aquesta Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa, perquè, com dèiem, creiem en el català com a llengua d’empresa.

I això què vol dir? Per a la Cecot la llengua catalana ha de ser present en tots els àmbits de l’empresa. Hi ha de tenir-hi presència quan l’empresa atén els clients, pacta amb els proveïdors, desplega la gestió i la comunicació interna, i es projecta per mitjà de la comunicació externa. És per això que la guia que teniu a les mans abasta tots aquests àmbits.

En paral·lel, l’empresa no és aliena, sinó protagonista, en l’emergent digitalització de tots els entorns d’activitat. És per això que, a banda del format escrit habitual en què s’han  presentat d’altres reculls de bones pràctiques (normativa aplicable i exemple de recomanació) aquesta guia incorpora els codis QR com a elements de diferenciació i, així ho pretenem, de major difusió.

Més enllà d’això, és de justícia fer un seguit d’agraïments. Primer, a les empreses associades a la Cecot que han participat a l’enquesta que vam elaborar per tal de conèixer l’estat del català en diferents sectors empresarials. També al Sr. Alfons Conesa, assessor de Consum de la Cecot, per totes les seves aportacions  així com també a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Introducció

El català, llengua de 10 milions de parlants.

Des de fa una colla d’anys que el compromís de la Cecot amb la llengua catalana és ferm. En col·laboració amb diferents administracions i organitzacions, hem impulsat múltiples iniciatives per fer de la llengua catalana una llengua d’empresa. De fet, la Fundació Cecot Persona i Treball forma part del Cens d’Entitats de Foment de la Llengua Catalana des del 2012.

Així, hem elaborat reculls de lèxic específic de diferents sectors, hem impulsat la presència del català en l’àmbit digital o hem acompanyat les empreses en el foment de la llengua entre els seus treballadors per mitjà de cursos de formació específics.

La Responsabilitat Social, l’empresa i la llengua catalana

La Responsabilitat Social s’entén com un model de gestió de les organitzacions que té en compte l’impacte de totes les seves activitats en els diferents àmbits que abasta (econòmic, social, laboral i mediambiental) vers les seves parts interessades (clients, proveïdors, direcció, agents socials...)

La llengua catalana, en aquest sentit, emergeix com un element rellevant de responsabilitat social de les empreses, atès que, més enllà del marc regulador que en determina les obligacions, té un llarg recorregut a l’hora de satisfer les necessitats de les seves parts interessades.

Bones pràctiques de llengua catalana

Entendrem, doncs, les bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa com el conjunt d’actuacions que, més enllà de la legislació vigent, les organitzacions duen a terme a per consolidar l’ús de la llengua catalana entre les seves parts interessades.

En aquesta guia ens hem centrat en cinc elements que creiem que són essencials, i que són els següents: la clientela, els proveïdors, la gestió i la comunicació interna, i la comunicació externa.

Si bé la llista és més àmplia, pensem que tots ells abasten una part significativa de la relació responsabilitat social empresarial – llengua catalana.

L’estructura de la guia és volgudament senzilla. S’hi presenten els cinc elements que tenim en consideració (clientela, proveïdors, gestió i comunicació interna, i comunicació externa) i, de cadascun d’ells, se’n descriuen activitats que els integren, detallant-me més tard la legislació que els concerneix i les bones pràctiques que hi tenen associades, en forma de recomanacions.

Acompanyen els cinc elements uns codis QR amb el contingut digitalitzat de les bones pràctiques en cada cas.

 

Normativa

L’escenari normatiu de la llengua catalana és divers. A cada territori on es parla, la llengua catalana té un marc legal diferent. A Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Andorra, la Franja, la Catalunya del Nord i l’Alguer els graus de regulació legal del català no són els mateixos.

Així, cada territori aplica al català un caràcter o un altre, amb denominacions diverses que l’acompanyen (llengua pròpia, llengua oficial o llengua regional). En aquest sentit:

  • A Catalunya i a les Illes Balears el català és llengua pròpia i oficial.
  • Al País Valencià, és el valencià la llengua pròpia oficial, denominació que rep la llengua catalana en aquest territori.
  • A Andorra, el català és l’única llengua oficial.
  • A la Franja, el català és una llengua pròpia de l’Aragó.
  • A la Catalunya del Nord el català és una llengua regional, així com també a l’Alguer.

Les diverses denominacions que adjectiven la llengua catalana es reflecteixen en la legislació sobre el català a cada un dels territoris que hem esmentat.

Si bé aquesta guia de bones pràctiques se centra al territori de Catalunya i, per tant, en la seva normativa, pensem que també pot ser un instrument útil per a d’altres zones geogràfiques on el català hi té presència.

Per a més informació sobre la legislació que regula la llengua catalana en els territoris del domini lingüístic premeu aquí i hi trobareu informació sobre:

  • Legislació llengua catalana a Catalunya.
  • Legislació llengua catalana a les Illes Balears.
  • Legislació llengua catalana al País Valencià.
  • Legislació llengua catalana a Andorra.
  • Legislació llengua catalana a la Franja.
  • Legislació llengua catalana a l’Aragó.
  • Legislació llengua catalana a l’Alguer.

Amb el suport de: