El registre d'una marca porta amb si l'obligació d'ús d'aquesta, ja sigui pel seu propi titular o per una persona autoritzada per aquest. Aquesta obligació es fonamenta, entre altres motius, en un intent d'evitar que els registres de marques es converteixin en autèntics “cementiris de marques”, plens de marques registrades que no s'utilitzen, i que poden impedir l'accés al registre de noves sol·licituds.
En aquest sentit, en el cas de les marques espanyoles, l'article 39 de la vigent Llei de Marques és clar en establir que en el cas que una marca no hagi estat utilitzada de manera efectiva a Espanya durant un període continuat de 5 anys a comptar des de la seva concessió, la marca podrà ser caducada per falta d'utilització a instàncies d'un tercer:
“Artículo 39. Uso de la marca.
1. Si en el plazo de cinco años contados desde la fecha de su registro, la marca no hubiere sido objeto por parte de su titular de un uso efectivo en España para los productos o servicios para los cuales esté registrada, o si tal uso hubiere sido suspendido durante un plazo ininterrumpido de cinco años, la marca quedará sometida a los límites y las sanciones previstos en el artículo 21, apartados 3 y 5, el artículo 41, apartado 2, el artículo 54, apartado 1, letra a) y el artículo 59, apartados 4 y 5, salvo que existan causas que justifiquen la falta de uso.”
En la situació actual d'estat d'alarma per la crisi del coronavirus, moltes empreses s'estan veient obligades a parar la seva activitat, i amb això, s'ha paralitzat també de manera forçosa l'ús efectiu de les seves marques en el mercat. A pesar que a priori es tracta d'un període que no superarà el mes de durada, la veritat és que hi ha una gran incertesa sobre quin serà l'extensió temporal d'aquesta situació, que podria allargar-se durant diversos mesos.
D'aquesta manera, podrien donar-se situacions en les quals determinades empreses es vegin obligades a parar la seva activitat durant un període relativament llarg, podent això tenir una repercussió respecte d'aquelles marques registrades que es trobaven pròximes al període de caducitat de 5 anys, i, per tant, al no disposar de la possibilitat de dur a terme una utilització d'aquestes, aquestes passarien a ser susceptibles de cancel·lació per falta d'ús.
Sembla evident que ha d'entrar en joc la referència final de l'article 39.1 de la Llei de Marques: “salvo que existan causas que justifiquen la falta de uso”, i l'apartat 5 del mateix article, que estableix: “Se reconocerán como causas justificativas de la falta de uso de la marca las circunstancias obstativas que sean independientes de la voluntad de su titular, como las restricciones a la importación u otros requisitos oficiales impuestos a los productos o servicios para los que esté registrada”; atès que introdueixen l'excepció de causa justificada a la falta d'ús de la marca en un context en el qual l'ús de la marca és obligatori.
D'entre aquestes causes justificatives de falta d'ús, destaquen els supòsits tradicionals de força major i cas fortuït, com ara la guerra o els desastres naturals, encara que també han d'incloure's aquells supòsits de restriccions oficials o adopció de mesures administratives que impossibilitin la producció dels articles coberts per la marca.
D'aquesta manera, des del nostre punt de vista, aquelles empreses que puguin veure paralitzada o reduïda la seva producció o prestació de serveis de manera notable a causa de la situació pandèmica actual, podrien veure's emparades per l'esmentada causa justificativa de l'ús. De fet, la Sentència núm. 353/2013 de l'Audiència Provincial de Palma (Secció 5a), estableix les epidèmies entre una de les causes de justificatives de la falta d'ús:
“En cambio, pueden señalarse como causas justificativas de la falta de uso de la marca:
(…)
b) las restricciones oficiales por cualquier causa (tensiones diplomáticas, crisis económicas, epidemias…) a la importación de materias primas que hagan imposible o dificulten notoriamente la fabricación de productos, su comercialización o la prestación de servicios propios de la marca;”
No obstant això, no hem d'oblidar que el període establert per la Llei respecte de la falta d'utilització d'una marca és d'un total de 5 anys, per la qual cosa tampoc s'ha de pretendre escudar-se en aquesta causa justificativa de mancada ús per a justificar la no utilització de la marca per a un període superior al de la present crisi del Coronavirus.
D'aquesta manera, aquelles marques que puguin estar pròximes a ser susceptibles de cancel·lació per falta d'ús (és a dir, marques que van ser concedides en els mesos de març i abril de l'any 2015), i els seus titulars es vegin afectats per la situació de crisi actual, davant una hipotètica acció de caducitat podrien justificar la falta d'ús de durant el període de crisi pel Coronavirus.
Aquelles marques respecte a les quals el període de cinc anys de no ús hagués conclòs amb anterioritat a l'entrada en vigor de l'estat d'alarma, en la mesura que puguin acreditar que durant aquest període s'estaven realitzant preparatius seriosos i efectius per a utilitzar la marca, veient-se impossibilitats de fer-ho, és possible que pugui entendre's que és una causa justificativa d'ús.
Per això, sembla que el jutjador, davant una situació excepcional, haurà de tenir en compte la mateixa a l'hora de valorar la utilització de la marca, encara que no podrà obviar el total del període restant, ponderant així la rellevància temporal de la causa justificativa de la falta d'ús respecte del període total d'ús de la marca que s'ha de provar.
Per ampliar informació sobre aquest tema o qualsevol dubte estem a la vostra disposició.
